Antics safareigs municipals

L’any 1882, l’americano Joan Pedro i Roig va cedir els safareigs, de forma gratuïta i perpètua, perquè els veïns de Cubelles en poguessin fer ús. En aquells moments, l’aigua era un bé escàs i els habitants s’abastien d’una cisterna, dels pous i de la riera, que baixava minsa la major part de l’any. Per aquest motiu, el Sr. Pedro també va construir dues fonts públiques i va donar al municipi nou plomes d’aigua (uns 13.113 litres diaris segons l’escriptura de donació), una d’elles destinada a l’abastiment dels safareigs.

Malgrat que la donació es va fer a finals del segle XIX, hi ha constància de l’existència del safareig abans de la cessió del Sr. Pedro i Roig, i sembla que ja era utilitzat anteriorment per les cubellenques, encara que es desconeix si s’ubicava al mateix lloc i l’extensió del seu ús.

Durant la primera meitat del segle XX, es van fer algunes reparacions, com en les parets, el 1916 i el 1930; en una de les piscines, el 1920, i en els desaigües, el 1923. La coberta es va construir el 1931. Cap a finals de la dècada de 1970, l’edifici va caure en desús amb l'expansió de les màquines de rentar automàtiques, i va quedar tancat. Malgrat tot, el lloc va ser utilitzat esporàdicament fins a principis del segle XXI.

L’any 2004, va ser catalogat dins el Pla Especial de protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles. Des del 2003, l’Associació de dones La Fita de Cubelles va liderar una campanya per la rehabilitació dels safareigs, la qual va dur a la redacció del projecte de rehabilitació (2010). Va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), per acord del Ple de l’Ajuntament de Cubelles (18/02/2014). Finalment, les obres de restauració van concloure el 2018.

La Sra. Aurora Garcia Bertomeu va preparar l’any 2008 una memòria amb testimonis de les dones que, antigament, hi anaven a rentar. 

El sabó, la bugada i la cendra

Avui en dia, a totes les cases hi trobem electrodomèstics que ens ajuden amb la neteja de la roba i en qualsevol botiga hi podem comprar detergents i lleixius industrials.

Antigament, i fins a les primeres dècades del segle XX, la bugada era una activitat quotidiana a les llars. Quan la roba blanca i els llençols s’havien rentat i encara estaven humits, s’introduïen dins del cossi bugader, un recipient de ceràmica o zenc amb un forat a la part de baix. La boca es cobria amb una tela que feia de colador, anomenada cendrer, damunt de la qual s’abocava cendra, per després afegir-hi aigua calenta. L’aigua es filtrava fins a sortir pel forat, i es repetia el procediment fins que la roba quedava tota blanca i desinfectada. La roba de color es rentava amb l’aigua resultant de la bugada. Amb l’arribada del lleixiu industrial, aquesta activitat artesanal de desinfecció i blanqueig de la roba es va acabar.

Ingredients i estris per fer sabó:

• Tres litres d’aigua.
• Tres litres d’oli o quilos de greix.
• Mig quilo de sosa càustica.
• Blavet, resina o sal.
• Un cossi gran.
• Un pal per a remenar.

Pas 1 Barregem la sosa i l’aigua dins el cossi i deixem reposar tota la nit.

Pas 2 L’endemà, afegim a poc a poc l’oli o el greix, remenant sempre cap a la dreta.

Pas 3 Afegim el blavet, la resina o alguna altra substància aromatitzant.

Pas 4 Deixem reposar perquè se solidifiqui.

Pas 5 Tallem el sabó resultant a porcions.

El safareig dels malats

Aquí es rentava la roba bruta i la roba dels malalts, per mantenir al màxim la salubritat de l'espai. El vell safareig, que estava fet de totxana i llosa, estava molt deteriorat i era un niu d'infeccions. El 1917 va ser reformat per un altre de formigó armat.