NO ÉS NO

Segons la sentencia núm 000038/2018 de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Navarra queden com a fets provats que els cinc homes del grup conegut com La Manada van perpetrar una menyspreable acció d’agressió sexual contra una dona a Pamplona durant les festes de Sant Fermín de 2016.
Es pretén justificar legalment que en aquesta acció no ha existit violència ni intimidació cap a la víctima pel que s'absol als cinc homes d'un delicte d'agressió sexual, obviant que es produirà cap tipus d'intimidació i violència.

Una sentència, que com han valorat nombroses expertes i experts jurídics, entitats feministes, ONU dones, o el govern de Navarra entre uns altres:
⎯ minimitza els fets al no considerar-los agressió sexual, al no considerar l'agreujant de realitzar-se en grup,
⎯ situa la càrrega de la prova en la víctima en posar el focus de la sentència en el seu comportament i no en el comportament dels agressors,
⎯ afavoreix la impunitat de les agressions masclistes i envia un missatge de descrèdit de la vivència de les dones que pateixen aquestes agressions i les revictimitza,
⎯ posa de manifest la incoherència d'entendre que l'abús sexual perpetrat en les condicions que es va produir, i que queda recollit en el relat dels fets, pot produir-se sense violència i/o intimidació;

Després d'aquesta sentència, ha quedat de manifest, una vegada més, l'orientació patriarcal amb la qual membres de la Judicatura d'aquest país segueixen enjudiciant els delictes contra les dones. No es pot aplicar una doble victimització, ni que s’exigeixi un plus de sofriment. A les dones no se'ls pot exigir que moren per a demostrar així que sí es resisteixen davant una agressió sexual. S'ha comprovat que el Codi Penal no protegeix de forma efectiva a les dones de les violacions ni de les múltiples expressions de violència a les quals han d'enfrontar-se.

Hem assistit a un procés en el qual des de diferents àmbits judicials i mediàtics s'ha arribat a culpabilitzar a la dona agredida, en la qual fins i tot s'ha presentat com una prova admissible la “vida normal” de la víctima després de l'agressió.

Però també hem assistit a una mobilització de sororitat i suport col·lectiu del feminisme denunciant aquesta sentència i visibilitzant el patriarcat que existeix en cada àmbits de la nostra societat: en la justícia, en els mitjans de comunicació, en l'ocupació…

El moviment feminista ha respost unit en els carrers, posant el focus en les desigualtats i injustícies que segueixen vivint les dones.
Aquesta sentència, torna a mostrar la necessitat de dur a terme polítiques municipals que posen el feminisme en el centre i possibiliten construir municipis on les dones puguin ser lliures.