La verola del mico

26 de juliol de 2022


Informació i consells de prevenció sobre la verola del mico



Què és la Verola del mico?

La verola del simi és una malaltia zoonòtica, és a dir, un virus que es transmet dels animals als humans. Moltes malalties infeccioses són zoonosis, per exemple, la COVID-19 es creu que també ho és.

 

Aquest virus té presència principalment a la selva tropical d’Àfrica central i occidental on alguns mamífers com els primats o algun rosegador poden transmetre-la a l’ésser humà, i rarament s’exporta a altres regions.

 

En el moment actual s’han detectat casos en persones que no han viatjat a l’Àfrica i s’estan estudiant els possibles factors desencadenants i les cadenes de transmissió.

 

La majoria dels casos detectats fins ara a Europa no són originats per contactes entre persones dins del territori europeu. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) es pronuncia en aquesta línia: “En els casos inicials, la infecció es produeix per contacte directe amb la sang, els líquids corporals o les lesions de la pell o mucoses d’animals infectats“.

 

Ara bé, amb la transmissió secundària o de persona a persona es pot produir “per contacte estret amb secrecions infectades de les vies respiratòries o lesions cutànies duna persona infectada, o amb objectes contaminats recentment amb els fluids del pacient o materials de la lesió”.

 

De fet, hi ha quatre casos recents confirmats al Regne Unit sense antecedent d’història de viatge a zones de risc i tres casos a Portugal.

 

Amb l’aparició dels primers casos a Espanya i també a Catalunya, la malaltia s’ha fet un forat entre les converses dels ciutadans i als mitjans de comunicació. Es tracta d’una malaltia que va aparèixer a l’Àfrica al segle XX. Malgrat no tenir la certesa, sembla que els rosegadors -com les rates i els esquirols- i els simis són el reservori principal del virus, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

L’origen de la verola del mico

La verola del mico està present, sobretot, en els rosegadors petits com les rates i els esquirols que habiten en selves tropicals de l’Àfrica, sobretot a les regions occidental i central del continent. De fet, el 2003 va produir-se un brot de verola del mico als Estats Units quan rosegadors infectats importats de l’Àfrica com a animals de companyia van disseminar el virus a gossets de les praderies que, després, van infectar humans. Aleshores, només es van confirmar 35 casos i cap no va morir.

 

Malgrat tot, la malaltia té la paraula “mico” al seu nom. Per què? Els casos inicials de la infecció també van reportar-se en la manipulació de micos. De fet, la malaltia va ser descoberta l’any 1958, quan van detectar-se dos brots de verola en colònies de micos. Per això, la malaltia es coneix com a “verola del mico” o “verola del simi”.

Els primers casos de verola en humans

Amb l’aparició dels casos de verola en micos, la malaltia va detectar-se en rosegadors per acabar, després, en humans. Va ser el 1970 quan es va identificar el primer cas en persones a la República Democràtica del Congo. A partir d’aquí, els casos s’han estès a diversos països, fins que han arribat a països de fora com els Estats Units, Espanya o el Regne Unit.

 

Per tant, malgrat no se sap amb exactitud el reservori principal del virus, se sap que aquest es pot trobar en rosegadors africans i primats no humans, com els micos. Aquests animals són capaços de transmetre el virus als humans i, per tant, tal com recull el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties, és una malaltia de caràcter zoonòtic.

 

Com es transmet?

Els reservoris principals del virus (hostes que l'allotgen i que actuen com a font d'infecció) són els rosegadors, com ara rates, ratolins i esquirols. La malaltia es transmet per contacte directe amb la sang, els líquids corporals, les lesions de la pell o les mucoses dels animals infectats. El consum de carn d’un animal infectat amb una cocció inadequada també comporta risc de contraure la malaltia.

 

En el cas de les persones, la malaltia es propaga per contacte amb:

  • Lesions de la pell.
  • Fluids corporals, com ara saliva, pus, crostes...
  • Objectes contaminats, com ara roba, roba de llit, tovalloles o estris per menjar com ara forquilles, gots o estovalles.
  • Gotetes respiratòries.

Per evitar-ne la transmissió, es recomana l'aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

 

La transmissió entre parelles sexuals, a causa del contacte íntim, sembla que és la més probable en els casos detectats en les darreres setmanes.

Quins són els símptomes?

l període d’incubació de la malaltia pot variar entre 5 i 21 dies i la persona infectada pot contagiar des de l’inici dels símptomes. En una primera fase de la malaltia, els símptomes són:

 

  • Febre,
  • Mal de cap intens
  • Mal d’esquena i dolor musculars
  • Calfreds
  • Cansament
  • Inflamació dels ganglis limfàtics, la simptomatologia més característica de la MPX en comparació amb altres malalties que inicialment poden semblar similars.

És molt important reconèixer aquesta simptomatologia inicial per evitar contagiar a altres persones. Cal consultar un professional sanitari en cas que apareguin o trucar al 061 Salut Respon. Es recomana l'aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

En una segona fase de la malaltia, els símptomes són:

  • Erupcions a la cara
  • Erupcions a la resta del cos, especialment als palmells de les mans i a les plantes dels peus.
  • L’aspecte i les característiques de les lesions evolucionen amb el temps: al principi són planes (màcules), després doloroses (pàpules) i seguidament es converteixen en ampolles plenes de líquid transparent (vesícules), que més endavant contenen pus (pústules) i acaben formant crostes. Aquesta etapa acostuma a durar entre 2 i 4 setmanes. Es recomana l'aïllament de les persones afectades amb símptomes i restringir els contactes socials.

El diagnòstic

Per diagnosticar la verola del mico el metge o metgessa té en compte:

Els símptomes característics de la malaltia, explicats anteriorment. Tanmateix, cal tenir en compte que l’erupció cutània pròpia de la infecció es pot confondre amb la que produeixen altres malalties o problemes de salut, com ara la verola, la varicel·la, el xarampió, la sarna o les al·lèrgies a medicaments.

La presència d’algun dels següents factors de risc:

  • Tenir un vincle epidemiològic amb un cas confirmat o probable de verola del mico en els 21 dies anteriors a l’inici dels símptomes.
  • Haver viatjat a l’Àfrica occidental o central en les tres setmanes anteriors a l’inici dels símptomes.
  • En el diagnòstic diferencial hi ajuda la presència de ganglis limfàtics inflamats i el fet que l’erupció afecti els palmells de les mans i les plantes dels peus.

El diagnòstic definitiu es realitza mitjançant proves de laboratori a partir de mostres provinents de les lesions a la pell, com ara líquid o crostes. La prova més utilitzada és la detecció d’ADN del virus mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa (PCR).

Hi ha vacuna contra la verola del mico?

De moment, no hi ha vacuna ni tractament específic disponible per fer front a la verola del mico, si bé la vacuna contra la verola prèvia als anys 80 dona una certa protecció contra la també anomenada verola dels simis.

 

Ara per ara, als pacients se’ls fa un tractament de suport per reduir el màxim la simptomatologia. La Unió Europea ha fet una compra de vacunes i de tractaments antivirals en la qual Espanya participa.

Consells per evitar el contagi

L’OMS, el Ministeri de Sanitat i les autoritats sanitàries d’altres països han emès alguns consells per evitar el contagi del virus de la verola del mico. Algunes d’aquestes recomanacions són:

  • Evitar el contacte físic i estret amb persones infectades pel virus de la verola del mico.
  • Evitar el contacte amb animals rosegadors i primats.
  • Estar “alerta”, sobretot els joves, els més vulnerables davant la malalt.

A Catalunya el risc d’infecció en les persones es considera baix. Les mesures de prevenció s’adrecen principalment a les persones que viatgen a zones endèmiques, bàsicament països de l’Àfrica central i occidental, i inclouen:

Evitar el contacte:

  • Amb animals i amb qualsevol material que hi hagi estat contaminat.
  • Amb persones que presentin símptomes i amb qualsevol objecte que hi hagi estat en contacte, com ara roba de llit, tovalloles, estris per menjar.
  • Consumir únicament carn ben cuita.
  • Rentar-se sovint les mans amb aigua i sabó o amb una solució hidroalcohòlica.

Protocol de la verola del mico: què fer?

El Ministeri de Sanitat ha publicat un protocol de la verola del mico que està en actualització constant i que especifica què ha de fer una persona contagiada. També especifica qui serà considerat contacte estret i quines són les actuacions recomanades per a aquestes persones. Ara per ara, Sanitat planteja una quarantena de 21 dies per als casos confirmats i evitar tenir contacte directe amb els convivents de la llar.

 

Qualsevol persona que tingui símptomes compatibles o que hagi estat en contacte amb una persona diagnosticada per la verola del mico, ha d’aïllar-se en el seu domicili i posar-se en contacte urgentment amb el seu metge o metgessa. Es recomana preferiblement que sigui via telefònica o trucant al 061. En el cas que la persona presenti símptomes greus, pot dirigir-se a un centre hospitalari sempre que utilitzi mesures de prevenció com l’ús de mascareta.

És letal la verola del mico?

D’acord amb l’OMS, els casos de verola del mico detectats fins ara fora del continent africà són de la variant “menys greu”, la qual té una letalitat de l’1%. Cal tenir en compte que hi ha una altra variant que té una letalitat de fins al 10 % i que, aquests dies, encara no s’ha detectat a Europa.


  • Icone facebook
  • Icone impressora
Logotip CC Ajuntament de Cubelles
  • Plaça de la Vila, 1
  • 08880 Cubelles
  • Fax 938951023