Inici

Francesca Calaf exposa al Castell “La Mediterrània”, vista a través dels ulls de l’artista

12 d'agost de 2003

Mediterrània vol ser el mar presentat en un espai tancat a través dels elements que la conformen: la sorra, la remor i les petxines. L´artista vilanovina Francesca Calaf és l´autora de la instal•lació “La Mediterrània”, que vol evocar el mar, el seu entorn i les sensacions que ofereix la seva contemplació. La instal•lació es podrà visitar del 12 al 18 d’agost, de les set a les nou del vespre al Castell.

Nascuda a Vilanova i la Geltrú. Té un estudi al barri de la Geltrú. L’art i la creativitat sempre l’ha atret. La seva tasca d’investigació dels colors, les sensacions i les formes comença als vint-i-cinc anys. Va començar com a artista de pintura clàssica i de diversos paisatges. Durant temps ha anat buscant i creant noves temàtiques.

A partir de tècniques tan diverses com la pintura, el col•lage la ceràmica o la manipulació de restes animals i vegetals, Calaf construeix una sèrie de peces ben diferenciades en formats i presentació. Hi ha un element, però, que dóna uniformitat a l´exposició: el color blau, o més ben dit, els colors blaus.

Mediterrània vol ser el mar presentat en un espai tancat a través dels elements que el conformen: la sorra, la remor, les petxines i altres objectes que agafats després d´una tempesta, les restes de llunyanes platges, les misterioses boles de posidònia…

A banda d’un univers particular l’artista ha volgut aconseguir que l’espectador a “La Mediterrania” es vegi integrat dins del fons del mar i que se senti envaït per tot aquest ambient. El conjunt de la mostra manté un mateix llenguatge de tons blaus del mar nostàlgic i transparent. Francesca Calaf creu que “el Castell és un espai idoni per traslladar el mar”.

L’exposició va acompanyada d’unes teles de format d’1,81 metres. Algunes d’elles apilables, transformant-se en peces de dos metres. La mostra sempre representa el mateix: tons blaus amb peixos empresonats que volent saltar a l’aigua. També hi ha teles de petit format.

Francesca Calaf va començar la seva tasca d´investigació al voltant dels colors, les sensacions i les formes als vint-i-cinc anys. Des de llavors ha dedicat el seu treball a aprofundir en diversos temes molt relacionats amb la cultura mediterrània que l´han captivat: la vinya, el vi, les festes majors, els correfocs, i, en definitiva, el cromatisme del foc.

A Calaf sempre li ha agradat investigar diferents matisos i formes per treballar els temes des de diferents perspectives. Alguns d’ells són vistos per Calaf des d’una mirada molt colorista. Francesca Calaf diu haver fet molts temes sobre correfocs “en una època que em vaig veure molt empresonada. Aquest és un món que m’agrada viure de ple per conèixer les tradicions. De fet, he tocat diferents poblacions de Catalunya”.

Calaf s’inclina cap a un corrent d’anul•lació de la forma. “Es tracta d’un procés en el què de mica en mica s’hi va arribant. Les formes defugen del realisme; és un abstracte impressionista”.

L’autora utilitza una dinàmica tècnica i de suport totalment diferent. “És com la porta d’entrada cap a una abstracció en la què tard ho d’hora hi arribem. El que passa és que abans m’interessa recrear-me en certs matisos”.

En referència a les influències rebudes l’autora diu que li agrada molt l’obra de Cardona Torrendell, Guinovart, Hernández Pijoan i Ràfols Casamada. “Ells com jo més que pintar s’han dedicat ha investigar matèries, suports i elements”.

Ha participat en diverses biennals i exposicions col•lectives com la de Béziers (França), així com a Sant Sadurní, Vilafranca, Vilanova, Sitges o Sant Pere de Ribes. També ha desenvolupat la seva faceta més artesana en la construcció i reparació d´elements de bestiari festiu. Com a docent, ha estat professora de pintura i dibuix en diverses escoles i centres cívics de la comarca del Garraf, on també ha impartit cursos de motivació creativa.