Cubelles recupera la tradició de la Flama del Canigó
19 de juny de 2012
L’Alcaldessa encendrà la foguera amb la flama que l’Ateneu Sobiranista Català portarà del GER de Ribes
La recuperada revetlla popular de Sant Joan comptarà amb una altra tradició que fa molts anys no es realitza al nostre municipi, encendre la foguera amb la Flama del Canigó. L’Ateneu Sobiranista Català, amb la col·laboració de la regidoria de Festes i Tradicions, l’Agrupació de Balls Populars, el GTCC, portarà el foc de la simbòlica muntanya de la Catalunya Nord fins a Cubelles, a través del GER de Sant Pere de Ribes.
La flama arribarà al terme municipal, concretament a la plaça de la Fita, on els diables de l’Agrupació de Balls Populars la custodiaran fins arribar cap a les 9 del vespre a la plaça del mercat, on se celebra la revetlla. Allà, Mònica Miquel, en qualitat d’Alcaldessa del municipi, la rebrà i la utilitzarà per encendre la foguera que la ciutadania ha anat configurant en l’esplanada de terra del costat.
Aquesta és una tradició llargament celebrada al municipi de Cubelles. Es té constància que l’any 1988 en una revetlla infantil ja es va encendre una foguera amb la flama del Canigó, com també va succeir els anys següents fins el 1992. L’acte l’organitzava el grup Rialles, una entitat amb representació arreu de Catalunya, encara vigent avui en dia, que organitzava espectacles per a públics familiars. En el cas de Cubelles, els membres del grup Rialles encarregats d’anar a buscar la flama del Canigó eren l’aleshores regidor de Cultura, Joan Vidal, i l’actual jutge de Pau, Ramón Gómez, que la van portar des de Vilafranca del Penedès i Reus, entre d’altres indrets i, en ocasions, acompanyats d’altres persones com en Josep Cuscó.
La tradició de la Flama del Canigó
La tradició de la Flama del Canigó arrenca a mitjans del segle XX (1955) quan un veí d’Arles de Tec, vila agermanada amb Cubelles a la regió del Vallespir (Catalunya Nord), va tenir la iniciativa d’encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim de la muntanya del Canigó. A partir d’aquell moment, la iniciativa va escampar-se i es va començar a repartir la flama per tots els Països Catalans. L’any 1966 el foc va creuar per primera vegada la frontera i va arribar a Vic, escampant-se després pel Principat de Catalunya, com a símbol de la pervivència de la cultura catalana.
Gràcies a centenars de voluntaris, el foc que ve de la muntanya del Canigó es calcula que il·lumina unes 3.000 fogueres a tots els Països Catalans.