L’Ajuntament fa una crida a reduir l’aigua virtual, una petjada invisible

Davant l’actual context d’excepcionalitat per sequera que viu Cubelles, l’Ajuntament demana a la ciutadania intentar reduir el consum d’aigua virtual, que és el volum total d’aigua dolça utilitzada per a la fabricació de productes o serveis. Aquesta despesa d’aigua implica tot el cicle de vida del producte, és a dir, des que s’extreu del medi natural fins que esdevé un residu. Encara que no ho sembli, tot el que usem diàriament té un consum d’aigua directe o indirecte. Els processos de producció necessiten aigua; per exemple, en la producció d’un llibre comptabilitzem l’aigua emprada per regar els arbres, produir el paper i, en altres moments, netejar i mantenir la maquinària, així com vendre i distribuir els llibres.              

El concepte d’aigua virtual vol representar el consum d’aigua que hi ha darrere de qualsevol producte. L’aigua virtual inclou la que ha estat consumida, contaminada o evaporada durant els diferents processos de producció. Les dades sobre els consums d’aigua virtual no proporcionen informació de l’impacte ambiental respecte dels recursos locals i els hàbitats. És a dir, un mateix valor d’aigua virtual d’un producte o servei pot representar un impacte baix o elevat en funció dels recursos hídrics del medi on es produeix. Com a mostra, per produir un quilo de blat a França calen 895 litres d’aigua, mentre que al Líban són 8.500 litres. Aquesta distinció és deguda a les diferències climàtiques i a les tècniques agrícoles. 

Per tenir una idea del consum d’aigua virtual associat a productes tenim que, sense anar més lluny, per produir 1 kg de carn de porc calen 6.000 litres d’aigua, per 1 kg d’arròs són 1.207 litres, per una samarreta de cotó són 2.700 litres i per unes sabates esportives calen 4.500 litres.

Com podem reduir-ne la despesa?

Reduir l’aigua virtual associada al consum d’un producte és molt complicat, però sí que podem canviar la manera de consumir per tal de disminuir-ne la despesa de forma indirecta. Algunes bones pràctiques són:

• Comprar aliments de temporada i de proximitat

Els productes de temporada tenen associat un menor consum d’aigua, ja que són varietats adaptades al clima de l’època de l’any. Si, a més, són productes de proximitat, acotarem l’impacte associat al transport i a la conservació d’aquests productes.

• Reduir el consum de carn

El consum de carn està associat a una gran despesa hídrica (producció de pinsos, neteja d’instal·lacions, manteniment del bestiar, transport i processament de l’aliment). Si limitem el consum de productes càrnics, disminuirem molt la nostra petjada hídrica de forma indirecta. Actualment, hi ha molta varietat de productes amb proteïnes d’origen vegetal que tenen les mateixes qualitats nutritives que els productes d’origen animal.

• Comprar a granel

Si comprem a granel, moderarem molt la quantitat de residus i envasos associats a la compra, de manera que també baixarem la petjada hídrica.

• Comprar productes de segona mà

Quan utilitzem productes de segona mà reduïm la necessitat de fabricar-ne de nous. Comprar productes de segona mà té un doble benefici: disminuïm l’aigua virtual i allarguem la vida útil dels objectes.

Informació extreta de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona)