L’ACA es compromet a mantenir el pantà per sota del 80% de la seva capacitat per controlar desbordaments

L’Alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, i la primera tinent d’Alcaldia, Renata Bedós, han valorat avui la reunió mantinguda entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els ajuntaments de Cubelles, Cunit i Castellet i la Gornal com a “un canvi de predisposició positiu”. Per part del municipi cubellenc, a banda de tècnics d’Urbanisme, també van participar el tinent d’Alcalde d’Espai Públic i infraestructures i el regidor de Medi Ambient, Josep Maria Hugué i Àlex Noheda, respectivament.

Els responsables de la gestió de l’embassament del riu Foix s’han compromès a “no superar el 80% de capacitat del pantà, que és el mínim perquè compleixi la seva funció de donar solució als regants”. Així ho ha explicat Fonoll, que també ha informat que l’ACA “estudiarà una ampliació del cabal ecològic, que a nosaltres ens agradaria que arribés als 200 litres per segon”, quan actualment és de 37 litres/s.

Pel que fa a la gestió de les situacions d’emergència, l’ACA confia que “l’entrada en funcionament de les sirenes del pla d’emergències del pantà del Foix i la instal·lació de tres radars del servei meteorològic de Catalunya”, que afavoreixin avançar-se a la previsió de riuades, “han de millorar la informació cap a la ciutadania en cas d’una emergència”, explica Renata Bedós. Precisament, el proper 23 de setembre està previst que la Generalitat faci la recepció d’aquestes sirenes, que podrien sonar per comprovar que funcionen correctament, i que a principis del mes d’octubre es faci la presentació a Cubelles del pla d’emergències.

A banda d’aquests compromisos, prioritaris per a l’Ajuntament de Cubelles com a principal afectat pel desbordament del Foix, l’ACA també va avançar que en els propers mesos iniciarà la redacció del projecte per resoldre l’obstrucció de les comportes inferiors de l’embassament. També estudiarà tècnicament la construcció de motes (barrera artificial que protegeix carrers i frenen el riu) a la desembocadura del Foix per minimitzar els desbordaments. Finalment, pel que fa a la reconstrucció del pont del Salze i la passarel·la de la desembocadura, l'Ajuntament de Cubelles redactarà els projectes que hauran de rebre els informes positius tant de la pròpia agència, com d’altres organismes implicats en la gestió fluvial. Per al finaçament d'alguns d'aquests projectes, l’ACA i l’Ajuntament signaran un conveni pel qual l’agència aportarà el 85% i el municipi el 15% (més l’IVA) del cost.

Aquests estudis també hauran de contemplar “la necessitat d’ampliar la llera del riu al seu tram final per ampliar el cabal i canalitzar-lo millor”, comenta la primera tinent d’Alcaldia. La proposta suposaria donar-li al riu Foix aquell espai que en el desbordament del passat mes de juliol es va demostrar que el curs fluvial agafa de forma natural i que ajudaria a contenir millor una crescuda. Així mateix, tant el municipi de Cubelles com el de Castellet i la Gornal podran acollir-se a les subvencions que convoqui l’ACA per fer front a les despeses de neteja de la llera del riu des de l’embassament fins a la desembocadura. Això afavoriria que el demandat augment del cabal ecològic o l’increment de cabal per pluja eviti l’aportació a la desembocadura de restes vegetals, orgàniques i brutícia.

“Ens hem emplaçat a mantenir reunions de seguiment de tipus mensual”, ha explicat l’Alcaldessa, Rosa Fonoll, qui considera que la trobada “ens deixa bones sensacions perquè veiem que estan disposats a ajudar-nos perquè no torni a passar”.

Cubelles dins de les zones declarades catastròfiques per la DANA

Pel que fa al balanç dels efectes del desbordament del riu Foix el passat 12 de juliol, l’Alcaldessa de Cubelles ha quantificat la despesa en “més de 2 milions d’euros”. Aquí s’inclou el cost de neteja de la desembocadura del riu Foix, dels carrers, del clavegueram i la restitució de la sorra de les platges, així com l’estimació dels costos que pot tenir la reconstrucció de les infraestructures malmeses. Fonoll suma a aquestes despeses, que ha d’afrontar directament l'Ajuntament, els “nombrosos danys materials que ha patit la ciutadania, com poden ser la pèrdua de vehicles i les afectacions en habitatges i comunitats sobretot en garatges, ascensors, quadres elèctrics, jardins i plantes baixes, mobles...”.

El Govern municipal confia que la “declaració de zona catastròfica, que la delegació del Gobierno a Catalunya ja ens ha confirmat que ens inclourà, permetrà activar ajudes econòmiques que pal·liïn en el que sigui possible les pèrdues que ha patit la ciutadania”, explica Bedós. A manca de concreció a través d’un reial decret llei, aquesta declaració permetrà activar ajudes econòmiques i beneficis fiscals destinats a particulars, establiments, comunitats de propietaris, empreses i corporacions locals afectades pels aiguats. Les línies d’ajut previstes poden incloure, entre d’altres:

• Subvencions per a reparar habitatges habituals i reposar elements bàsics.
• Ajudes per a petits establiments, comerços i negocis locals afectats.
• Suport econòmic a comunitats de propietaris amb danys en elements comuns.
• Beneficis fiscals i laborals: ajornaments, exempcions i reduccions de quotes, pendents de concreció al BOE.