Les bugaderes de Cubelles

L’hàbit de rentar la roba va generalitzar-se a partir del segle XIX com a resposta als moviments higienistes, que tenien com a objectiu millorar la salubritat dels municipis i posar fi a les epidèmies i a les infeccions.

Els safareigs públics eren el lloc a on les dones es desplaçaven per fer la bugada, però també era un punt de trobada, escenari de tertúlies. D’aquí ve l’expressió catalana «fer safareig», que col·loquialment vol dir xafardejar.

Rentar la roba era una feina manual i feixuga, que s’havia de dur a terme fes sol, fred, ventés o plogués. Comportava diferents tasques: remullar, fregar, esbandir i estendre.

El sabó emprat per a rentar es feia a casa, a base d’oli usat, sosa càustica i aigua. També es feia servir lleixiu (cendra) per a blanquejar. Per a ensabonar i fregar, s'utilitzaven les rajoles perimetrals o els rentadors de fusta ondulada, a més d'estris com raspalls i picadors. La roba diària es fregava i s’aclaria en les dues piscines centrals. La piscina que un dia havia servit per a esbandir, l’endemà servia per a rentar; la que havia servit per a rentar, es buidava en acabar la jornada i s’omplia amb aigua neta. L’aigua, que entrava per una canonada i sortia per uns desaigües, era aprofitada per a regar els horts dels voltants.

Els safareigs de Cubelles eren força freqüentats i, sovint, les dones havien de compartir les rajoles. Procuraven anar-hi ben d’hora, ja que era el moment en què es trobaven l’aigua més neta i clara. Era costum fer la bugada un parell de cops a la setmana, però la durada del procés i la freqüència depenien del nombre de persones que formaven el nucli familiar. Algunes cubellenques portaven la mainada a rentar i, segons l’edat, els hi procuraven tasques com omplir galledes, portar cistells o plegar la roba.

La majoria estenien a casa seva, perquè als safareigs no hi tocava gaire el sol i l’espai era insuficient per a totes. Però les que no podien fer-ho a casa, utilitzaven unes cordes que elles mateixes van instal·lar-hi.

 >>Vista dels safareigs públics de Cubelles, any 1928. Col·lecció Alsina Munné - Arxiu històric fotogràfic de l'IEFC. Autor: Alsina Munné, Ermengol. Cubelles, 194-195-AA-20-s.194 C[6]P.

>>Els safareigs públics als anys seixanta del segle XX. Autor: Antoni Pineda i Gavaldà. Fons Antoni Pineda i Gavaldà, negatiu 8482. Arxiu municipal de Cubelles.

>>Els safareigs públics l'any 2007, abans de ser restaurats. Fons Associació de dones La Fita de Cubelles. Arxiu municipal de Cubelles. 

Text: Marta Alari, Arxiu municipal de Cubelles. Correccions: Tradbcn, Joan Vidal.