L’Ajuntament aposta pel comerç de proximitat
24 de maig de 2010
Crear una marca comercial pròpia és un dels punts més destacats, entre d’altres, segons l’estudi del centre comercial urbà
L’Ajuntament de Cubelles apostarà per un comerç de proximitat, prioritzant el nucli antic i l’Eixample. Aquesta és la principal reflexió que es pot extreure de la presentació de l’estudi per la Dinamització Comercial del Centre Comercial Urbà, que va comptar amb la presència del regidor de l’àrea, Joan Albet, i l’Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero.
L’estudi l’ha elaborat la consultoria Bros Associats, a través d’una subvenció de la Diputació de Barcelona, que s’ha fet càrrec integrament de la redacció del document. Les consultores han entrevistat 362 empreses per fer una valoració de quina és la realitat empresarial i a 221 famílies de clients, a través d’una enquesta telefònica, per analitzar la demanda i quines són les necessitats.
L’estat actual
De les dades de l’estudi, s’extreu que Cubelles té 362 locals, dels quals el 30,4% és comerç; el 43,9% són serveis i el 25,7% es tracta de locals que es perceben tancats –aquest concepte no vol dir que siguin comerços tancats, poden ser un altre tipus de locals-. La majoria dels locals es troben al nucli urbà i l’Eixample (71,2%) i al polígon industrial i comercial de Les Salines (11,3%). Per tipologia de negoci, els serveis (159) superen als comerços (110).
Pel que fa al sector d’activitat, entre els serveis destaca la restauració (34,6%); els serveis a les persones, bàsicament perruqueries, (25,2%); els serveis financers –bancs i caixes-; i els serveis d’atenció tècnica (22%), la majoria fora del nucli urbà. Entre els comerços, els majoritaris són els relacionats amb l’alimentació i l’equipament de la llar. Finalment, qualitativament els locals del Polígon de Les Salines són de majors dimensions i ofereixen altres serveis als usuaris, com l’aparcament.
En l’enquesta telefònica sobre les famílies consumidores al municipi, s’evidencia que en les llars, majoritàriament, la persona encarregada de les compres són dones (65,6%) amb una mitjana d’edat relativament alta (51 anys). De les persones enquestades, un 40,7% treballa –dada que condiciona l’hàbit de compra- indistintament a Cubelles, Barcelona o Vilanova i la Geltrú. El 60% fa menys de 10 anys que viu aquí i un 30% menys de 5 anys, dada que també condiciona l’hàbit de compra, ja que molts encara mantenen el costum de comprar on vivien.
El desplaçament dels clients al comerç del centre de la vila es fa indistintament a peu i en cotxe (50%) i la majoria de compres que es realitzen en el comerç de proximitat són les relacionades amb el producte fresc (carn, peix...), que s’aproxima al 86%, la majoria de les quals són en establiment de l’Eixample i del polígon Les Salines. Li segueix la alimentació seca (envasat), amb un 76.9%; el lleure i la cultura (bàsicament premsa), amb un 56,6%; l’equipament de la llar (35,4%); i l’equipament personal (15%), en què hi ha una clara manca d’oferta que provoca la fuga cap a Vilanova i Barcelona. Precisament, això posa en valor que on hi ha major oferta hi ha menor evasió de compra i quan es pregunta als clients per què se’n va fora a comprar, la majoria destaca “la varietat de l’oferta” i el fet que “aquí consideren que hi ha pocs comerços”. En canvi, valoren molt positivament la “qualitat que ofereixen” els comerços de Cubelles com a element positiu.
Les propostes
L’estudi centra les propostes de millora en el Nucli urbà i l’Eixample, orientant el primer cap al sector serveis de restauració i oci i el segon cap al comerç més tradicional. En aquests dos sectors hi ha una gran concentració de locals, la qual cosa permet una connexió comercial, malgrat que la C-31 actuï com una barrera important, que “caldria suavitzar urbanísticament”.
A través d’un treball transversal del Consistori, cal “fer més amable l’espai comercial, per facilitar l’accés i el passeig “d’una persona gran, una persona discapacitada, una dona amb el carret de la compra o una mare amb un carret”. En el marc del Consell de Comerç es proposa “treballar conjuntament amb el comerç, no de forma individual sinó col·lectiva” amb mesures com l’homogeneïtzació de l’horari, la targeta de fidelització, les bosses comercials, la formació professional dels comerciants, l’accés a les noves tecnologies, trobades entre comerciants, polítiques de descomptes entre socis i proveïdors o l’establiment d’una marca comuna del comerç local –la proposta és Cubelles comerç. Tot un món de compres-. Precisament, per a les consultores, aquest és un element clar, perquè “si ens diem només d’una manera incrementem els inputs de publicitat, d’utilització del nostre comerç”. Finalment, l’estudi proposa que “passin coses al nostre carrer, creant actuacions, directament o a través d’entitats, que ajudin a dinamitzar l’espai comercial en paral·lel al que el client viu (reis, carnestoltes...)”.
Les accions municipals
En la darrera sessió plenària, amb motiu de l’aprovació de la proposta de trama urbana consolidada municipal per a la l’ordenació d’equipaments comercials, govern i oposició van fer públic l’acord per protegir el comerç de proximitat. Així, malgrat la normativa permeti la instal·lació de superfícies comercials grans en els àmbits de la trama urbana consolidada –Bardají Vilanova, Santa Maria Cubelles, Eixample Nord, Mota de Sant Pere, Clot del Bassó i Residencial Les Salines- la voluntat de totes les forces municipals és impedir-ne la instal·lació, mitjançant la regulació urbanística.
Per la seva banda, el regidor de dinamització Econòmica i Comerç, Joan Albet, va enumerar les accions que la seva regidoria està realitzant per dinamitzar el comerç local. La creació del consell sectorial de comerç i del teixit empresarial; la creació de la marca Comerç Cubelles; la pàgina web de comerç; la creació de les bases de dades de comerços i empreses; l’assessorament en matèria de consum; l’organització de tallers i cursos específics per a comerciants i empreses... Tota una sèrie de mesures encaminades a enfortir el teixit comercial i empresarial amb l’objectiu de “captar la gent del nostre municipi”. La fuga comercial “és una de les assignatures pendents” i va posar l’objectiu en fer que “el centre històric i els espais comercials siguin engrescadors per aglutinar el màxim de gent possible”. En aquest sentit, l’Ajuntament és conscient que s’ha d’actuar a nivell urbanístic per aconseguir “l’equilibri a nivell local, amb una estructura homogènia i ordenada”.